Nat a Barcelona el 5 de juny de 1952

Soc llicenciat, l’any 1980, en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona

 

Ara mateix:

President de Solidaritat i Comunicació, SICOM.

Fem documentals sobre temes socials. Ens ocupem informativament de la crisi climàtica, de les migracions i del dret a la salut i a l’habitatge.

Dirigeixo el programa de Ràdio 4 ‘Emergència Climàtica’.

Col·laboro al programa ‘En Directe” de Ràdio 4.

I al programa Futurs de la Ràdio Municipal de Terrassa.

Forma part de ‘Revo, prosperitat sostenible’ i de la ‘Marea Blanca’.

Em dedico a projectes solidaris, a l’anàlisi de l’Emergència Climàtica, Ecològica i Social i del futur que ve.

Projectes Multimèdia associats a SICOM.


Publico a:

El Periódico, Catalunya Plural i a Crític. I he publicat a ‘El Diario.es’, i ‘Nació Digital’.

Durant la meva vida professional, he treballat a:

COM Ràdio:

Fundador de l’emissora l’any 1994

Primer Cap dels Serveis Informatius

Primer Cap d’Esports

Responsable de la selecció del personal dels Serveis Informatius que va engegar aquesta emissora.

TVE a Catalunya

Per dues vegades he estat Cap de Redacció: 1992-1994 i 1996-1998

Vaig dirigir els informatius:

Informatiu Migdia a la 1ª : 1992-1994

Informatiu Vespre a la 1ª : 1991-1992

Informatiu Vespre a la 2ª: en diferents períodes.

Responsable de Transmissions per part de TVE en el Canal Olímpic.

També vaig dirigir el programa esportiu “la Barberia”: 1994

Durant 4 anys vaig ser el responsable de la implementació de noves tecnologies a la Redacció de TVE Sant Cugat.

 

RNE a Catalunya: Inclou Ràdio 1, Ràdio 4 i Ràdio 5.

Sotsdirector de RNE Abril 2006 a Maig 2008.

Cap d’Informatius Catalunya: 1990 – 1991.

Cap d’Esports: 1987 -1989.

Cap de la Informació de Catalunya 1983 i 1984.

Entre 2006 i 2008 vaig tenir l’honor de formar part de l’equip de direcció que va aconseguir que Ràdio 4 romangués oberta.

Ràdio 1

Director de l’informatiu: “Ara i aquí, Catalunya Abril 1983 a Gener 1985.

Director del programa esportiu de Ràdio 1 en diverses fases de la meva vida professional.

Redacció especialista en la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Reporter.

 

Ràdio 4

Director dels informatius:

Panorama: 1978 – 1979 – 1980

“l’Aviat”(1981)

“Les Notícies del Vespre” (1989 i 1990).

Reporter especialitzat en temes de Catalunya.

Esports:

Director del programa Fora de Joc, temporada 2004-2005

Director del programa Notes i Pilotes diverses temporades

Director dels programes informatius:

Gentdemón: Setembre 2001 a Juliol 2004*

L’Agenda: Octubre 2005 a Juny 2008*

** Tots dos programes dedicats a la solidaritat, la cooperació, la pau, el canvi climàtic, els drets humans, l’equitat de gènere, les relacions internacionals, la prevenció de conflictes, la mediació i d’altres claus de futur com ara l’energia, l’educació. el medi ambient, la biodiversitat, el dret alimentari, els drets dels pobles, dels indígenes i d’altres drets planetaris.

RÀDIO PENINSULAR (Ràdio 5)

Viure a Catalunya 1986-87

 

D’altres activitats

Vaig ser corresponsal de “El Correo Catalan” durant tota la campanya del referèndum d’Andalusia.

Vaig començar la meva carrera professional a Ràdio Popular de Reus l’any 1977, on per primera vegada vaig ser cap dels SSII d’una emissora i vaig haver de organitzar la cobertura de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura.

Vaig ser alumne de l’escola de ràdio de Ràdio Joventut, on vaig fer els meus primer programes.

Després de jubilat a Ràdio 4 l’any 2008,  Josep Cabayol i Virallonga, esdevindrà periodista especialitzat en el canvi climàtic, l’emergència ambiental i social, la salut planetària, la crisi energètica i de materials, i el decreixement.

En el decurs de la seva vida professional, s’haurà hagut d’enfrontar al pensament únic, a la veritat única, als marcs d’interpretació immutables sobre què som i cap on anem. Fins i tot jubilat, no el deixaran dir allò que pensa si el que qüestiona és el capitalisme i la necessitat que té el sistema econòmic de créixer per reproduir-se.

Estabilitzades, però, les seves publicacions (dades, estudis, reflexions, pensament crític, debat democràtic) a Catalunya Plural, és moment de reconèixer el seu saber adquirit amb el mestratge de científics que l’han ensenyat i acompanyat als programes de ràdio, articles, informes (Marta Rivera, Javier Martín Vide, Francisco Doblas, Marc Prohom, Antonio Turiel, Ferran Puig Vilar, Daniela del Bene, Jordi Solé, Gabriel Borràs, Robert Savé, Jordi Serra Cobo, Olga Margalef, Joan Benach, Itziar González Virós, Antoni Segura, Màrius Martínez, Mònica Vargas, Miguel Pajares, Frederic Pahisa i divulgadors com om la Neus Casajuana, en Francesc Baiges, l’Entic Feliu i la Trini Cuesta, o en Daniel Gómez Cañete), i a documentals dels quals ha estat director o productor executiu, com ara ‘La Plataforma‘ (dret a l’habitatge), ‘La Salut el Negoci de la Vida‘ (dret a la salut), ‘La Meva Pell‘ i ‘Descendents‘ (totes som iguals), i ‘50 graus‘ (crisi climàtica, de salut, alimentària, energètica, dret a migrar).

Cabayol, nat el 5/6/52 a Barcelona, i resident a Cardedeu, és un periodista fet a cop de revolta personal.

Al desembre del 94, li encarreguen la posada en marxa, com a sotsdirector i cap de Redacció, dels Serveis Informatius de la futura COM Ràdio, que aleshores encara no té nom definitiu. Aquells 2 anys marcaran el seu futur. La xarxa d’emissores mai podrà ser el que li havien dit que seria perquè els polítics, tot i les paraules florides, mai van voler que ho fos (paraules buides). Ens al contrari, per empaitar objectius fundacionals fou reprès. Una història que a partir d’aleshores el perseguiria, per una causa o una altra, però en tots els casos de caràcter polític, en els anys següents.

Cabayol torna a TVE com a redactor en Cap, i després de fer-li un vestit a mida (reportatges glorificadors) a la Infanta Cristina quan es casa, se n’adona que està fart d’aquest periodisme servil (i no es pot queixar perquè és ‘jefe’ per diners) que es fa fins i tot als mitjans públics pagats amb diners de totes.

És aleshores quan decideix tornar als orígens, a Ràdio 4 (abans havia treballat a COPE Reus), on va començar de debò la seva carrera professional. Eren els començaments d’aquest segle XXI, i prefereix dirigir un programa fet a una emissora de poca audiència però on el deixin treballar, que no pas ‘ser usat i figurar’ a una televisió, quasi sempre impersonal i distant.

Això sí, l’any 2002, quan retorna a R4, porta a la cartera temes que darrerament ha estudiat, no habituals en els programes tipus de les ràdios oficials, que vol exposar i compartir amb els oients: educació, medi ambient, energia, internet, solidaritat, política, aquest món no és l’únic possible

Només engegar ‘Gent de Món’ el setembre de 2001, es troba amb els atemptats del dia 11/9/01. La gravetat dels fets i les seves repercussions, li canvien els plans.

Malgrat les guerres, però, no deixa de parlar de la Pau com a mètode per a resoldre-la.

I aprèn, perquè sap que es quedarà sense programa. Així fou. Haurà d’esperar una temporada fent esports.

Finalment, serà temps de fer l”Agenda’, situant l’energia, el medi ambient, la salut planetària i la solidaritat (totes som iguals), com els espais estrella que es covertiran en els eixos d’investigació que farciran els treballs periodístics de Cabayol un cop jubilat.

Fins a la seva jubilació, però, serà víctima de tota mena d’entrebancs i paranys posats per ‘dirigents professionals’ dedicats a entorpir la feina de periodistes que no es creuen la cosmovisió oficial i obren l’audiència a pensar a través d’un altre marc interpretatiu.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies