Ucraïna: una altra (re) evolució avortada?

Ho hem vist a molts llocs. Gran part de la població al carrer farta dels poders econòmics i politics perpetus – oligarquies – que els governen. “Actuació” internacional i desprès estratègia de la tensió, divisió entre bàndols, detinguts, ferits, morts i al final manteniment del “statu quo”, és a dir, el no res en nom d’aturar la violència i aconseguir  diuen, no se sap ben bé quina governabilitat.

Publicat a El Diario / Catalunya Plural versió en castellà 5-3-14

Publicat a El Diario / Catalunya Plural versió en català 5-3-14

O sí que se sap, la governabilitat que imposen els qui sempre han manat i no volen deixar de fer-ho, els qui obstaculitzen qualsevol canvi imposant

“o ells o el caos”, mentint i engalipant per impedir que el poder se’ls escapi de les mans. Que tot canviï perquè no canviï res!

I ara ens volen enganyar amb l’explicació de la crisi que viu Ucraïna. Durant molt de temps la població ha anat protestant, ocupant el carrer, per fer fora els oligarques que s’han repartit el poder des de fa tants anys…. A tots, de Timoshenko a Yanukovitx. I ara per donar la volta a la voluntat popular expressada amb les protestes als carrers, s’organitza un govern provisional que des del primer moment pren decisions que aboquen a un conflicte que els ucraïnesos ni volien, ni volen. S’apel·la a la història, a la nació; que si russos, que si ucraïnesos, que si tàrtars, o jueus … I cada minut que passa es parla menys de la població que vol ser ciutadania, dels seus drets, de la llibertat somiada, de la igualtat, l’equitat, l’educació, el coneixement… Es manipula el futur imposant els punts de vista dels bàndols en conflicte, polaritzant-los: uns apel·len als drets històrics sobre Crimea, Moscou; els altres als interessos geopolítics – econòmics – de Washington, Berlin, Paris, Brussel·les, Varsòvia. Uns volen tornar a ser potència mundial, Rússia; els altres, Estats Units, imposar-se un cop més per evitar un món multipolar. I utilitzen Polònia que somia – la seva oligarquia – amb recuperar un imperi que va arribar a pocs quilòmetres del Mar Negre. Al Palau Reial de Varsòvia podem veure els mapes pintats sobre les portes on es glorifica la Confederació de Polònia i Lituània.

Es van negociar uns acords – eleccions anticipades i govern de concentració – amb l’aval de Rússia i les “potències” occidentals que ha estat vulnerat pel mateix govern provisional que reclama legitimitat i clama contra Rússia. Un govern sorgit de la protesta dels ucraïnesos i que ens preguntem si de veritat els representa. Un govern del que en formen part un partit neonazi “Pravy Sektor”, un de feixistoide “Svoboda”, i una membre del partit de Timoshenko – Tatiana Chornobil – que fou de Una-Unso, una organització també de tendència feixista. A l’altra banda, al pol contrari, militars armats fins a les dents afirmant que defensen els interessos dels ucraïnesos d’origen rus. És el govern provisional de Kiev el resultat de la revolta de la població o és una usurpació de la voluntat popular a través de la violència i les estructures paramilitars? Què signifiquen els militars russos que imposen la llei de l’embut a Crimea sinó la violència, la imposició i el nul respecte al dret a decidir? Han manipulat les legítimes aspiracions de la població, a benefici d’inventari. Cadascun dels bàndols a favor dels seus interessos mesquins. Humiliar a Rússia, apoderar-se del Mar Negre vol la OTAN. “Fins aquí hem arribat”, diuen els russos, “Crimea no es toca”! Quina hipocresia, quina barra tot plegat, convertir un procés d’alliberament en una batalla entre imperis!

Contràriament, resulta que un 68% dels ucraïnesos, ens explica Rafael Poch a Rebelión, volen una Ucraïna independent però amiga de Rússia, amb fronteres obertes i sense duanes. En altres paraules, no la volen a l’OTAN ni dependent de Moscou. La volen no alineada.

Amb l’enquesta a la mà i la història recent de les potències internacionals em pregunto: Moscou, les tropes russes representen els ucraïnesos? I el govern provisional de Kiev? I els interessos globals del FMI, dels Estats Units, de la NATO i de Polònia per un cantó o de la UE per l’altra – recordeu el “fuck UE” que deia una alta funcionària USA – persegueixen la pau i la prosperitat dels ucraïnesos?

Molt em temo que no, que no els representen, que no ens representen! Un cop més els poders usurpen la voluntat popular. Què no ens enganyin! Els pobles volen la pau i no la guerra. És el poble qui s’hi deixa la pell no la oligarquia ni els seus fills. Són els poders representats pels governs els que exasperen voluntats amb l’ànim d’enfrontar per obtenir els seus propòsits. Manipular, irritar, exacerbar… fàstic! No ens deixem entabanar!

Clamar per una Ucraïna independent i pròspera, lliure de les urpes imperials, és demanar massa? Doncs aleshores, exigim-ho! Serà tant com exigir la no alineació a casa nostra.

Leave a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies