Pervertir – comprar – la informació. Publicat a Cafè amb Llet Juny 2014
Hi ha mitjans de comunicació – molts – que estan confonent expressament informació i propaganda. A canvi de diners, informacions elaborades per centres de poder públics o privats es publiquen acríticament com si fossin informacions del mitjà.
L’acord entre El Periódico i l’AMB no és l’únic cas. A l’Ajuntament de Barcelona es redacten informacions que es publiquen a mitjans – per exemple a La Vanguardia i bona part dels diaris barcelonins – a canvi de diners i sense que els redactors o contractats a tant la peça puguin fer periodisme, és a dir, contrastar-les, saber si són veritats, mitges veritats o creacions publicitàries.
Se’ns dirà que la informació induïda i pagada està diferenciada de la que redacta el diari. I sí, en alguns casos és cert, però de forma prou subtil com perquè el comú dels lectors no ho detecti.
Podem assegurar també que hi ha mitjans que tenen acords directes o indirectes amb empreses privades, pels quals, a canvi de diners, el mitjà garanteix que no parlarà malament d’aquella empresa.
I sabem que a través de la publicitat, pública o privada, es coaccionen els continguts. ‘Si vols mantenir el contracte de publicitat amb la nostra empresa o amb la nostra administració pública, ja saps què has de fer i què no!’
Diu el catedràtic d’Estructura de la Informació de la Universitat de Sevilla Ramon Reig: “quan comença la publicitat, acaba la llibertat d’expressió del periodista”. I podríem afegir, la publicitat de les grans corporacions – coincidents amb els poders econòmics i polítics – controlen els mitjans i imposen les informacions que convenen al seu interès de perpetuar-se en el poder.
Josep Cabayol, en nom de SICOM.
