Per què Zapatero es va trair?

Publicat a La Nació Digital el 27-12-2011

El “presidente” Zapatero pensava que era lliure de prendre les decisions que cregués oportunes? Estic convençut que aquesta ingènua pregunta té molt a veure amb la història recent. Inopinadament, Zapatero s’oposava a retallar l’estat del benestar. I de forma inesperada, un dia de maig de l’any 2010, va canviar d’opinió i decidí escapçar-lo: baixada del sou als funcionaris, congelació de les pensions i reformes urgents del mercat laboral. Què va passar? Seria bo que ho expliqués! Mentrestant fem-nos algunes preguntes des del punt de vista de la socialdemocràcia que defensava el “presidente”.

Per què els partits que es reclamen socialdemòcrates no fan propostes tot exigint:

•    combatre el frau fiscal, l’economia basada en l’especulació financera i els paradisos fiscals.
•    contrapartides socials als bancs privats per compensar les ajudes públiques de què estant gaudint.
•    presència de la ciutadania en els consells d’administració dels bancs salvats amb diners públics.
•    al Banc central Europeu que doni crèdits als estats en lloc de fer-ho als bancs privats, que empren aquests diners per especular contra estats i ciutadans tot negant el crèdit i encarint el deute.
•    recuperar bancs públics a partir de les entitats financeres que ara s’estan nacionalitzant per salvar-les de la fallida.
•    que els diners dipositats com estalvis no es puguin fer servir per especular.
•    taxes financeres al moviment de capitals especulatius.
•    distribució equitativa del decreixement: que decreixi més qui més té.

Com s’expliquen les renúncies?

L’estat, els estats capitalistes, són necessitat i resultat de l’acció del poder hegemònic. És el poder hegemònic qui defineix l’estat, qui determina com treballar, produir, generar i repartir beneficis. No a l’inrevés. I la socialdemocràcia, encarregada de redistribuir la riquesa, formava part del sistema. I el sistema, amb la crisi, li ha recordat qui mana: el capital.
Si fem memòria …
Amb les arques plenes i l’amenaça comunista, el poder hegemònic va consentir que els països rics creessin l’estat del benestar. En canvi no ho va permetre al sud que calia coaccionar i explotar per satisfer les necessitats artificials i addictives proporcionades a la ciutadania del nord. Però amb les arques buides, conseqüència d’una crisi no només financera, sinó també de recursos, cal aprimar i si escau suprimir, l’estat del benestar per crear nous i rendibles negocis que substitueixin els tradicionals que s’esgoten.
El poder hegemònic ha recordat doncs, als estats – i al “presidente Zapatero”-, que no són lliures, que depenen dels seus creadors, finançadors, controladors, difusament representats a través dels mercats, però que no són altra cosa que l’u per cent de la població mundial que controla els recursos. Un u per cent que ni tolera ni tolerarà, diuen primer seductorament i després de manera autoritària, que s’atempti contra els seus béns i els seu dret d’imposar condicions als estats i a la ciutadania.

Per no perdre l’esperança

No podrem aconseguir una societat nova ocupant el sistema-poder dels estats: s’ha de fer des de dins de la societat per canviar el concepte de poder i substituir-lo.
Res s’aconsegueix tot i presidir un estat, si l’hegemonia ideològica continua essent del poder financer. El capital ha definit una forma de funcionar: generar guanys sense aturador i sigui quin sigui el cost humà i ecològic. I per fer-ho possible es va inventar una il•lusió: a més producció, més benestar. El temps i la crisi han demostrat que no és veritat, que quan s’arriba al límit no funciona. El mal dit creixement s’ha aturat, una generació s’ha perdut i les perspectives són empobridores. Hem de produir, sí, però tan sols el que necessitem de debò i oposant-nos a que s’imposi un preu per sobre del valor real. Si volem atrapar el futur hem de  maldar per una prosperitat vinculada al valor i no al preu. Hem de progressar agafats de la mà de l’ètica de la igualtat universal i les limitacions ecològiques.

Leave a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies