Marc Castellnou: “Lluitem contra la nova generació d’incendis, la del canvi climàtic”

Josep Cabayol

Article publicat a Catalunya Plural el 30 de juny de 2020

Aqui podeu llegir l’article en castellà

Autoria: Josep Cabayol, Ester González i Siscu Baiges

 

Marc Castellnou és el màxim responsable del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF). Bomber, és analista de referència d’incendis forestals a tot el món i investigador dels focs que l’assolen. Vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo. De les seves respostes, reflexions, sorgeix aquest text.

L’any 2020 va començar amb els incendis d’Austràlia, omplint de foc les pantalles dels televisors. 446 científics van signar una carta oberta amb l’inequívoc títol: “No hi haurà una Austràlia forta i resistent sense retallades profundes en les emissions de GEH”. L’alarma era total, s’havien cremat més de 10 milions d’hectàrees. Els focs van començar al setembre i es van allargar fins a finals de gener. Les altes temperatures – molts dies a més de 40ºC, fregant-se els 50 -, la sequera i el vent van dur les flames a coll. Van morir 33 persones i més de MIL milions d’animals salvatges: coales, ualabis, cangurs, potorous, cacatues… I una societat que vivia proveïda de serveis, amb qualitat de vida, consolidada, va viure impotent com es cremava el seu futur, com es fonia el seu sistema de vida.

Els incendis estan proliferant en el món i augmenta la seva intensitat: Amazones, Brasil, Bolívia, Xile, Argentina, Grècia, Portugal, Austràlia. A Sibèria, dissabte 20/6/20, una onada de calor va fer arribar la temperatura a 38ºC a la ciutat de Verkhoyansk, a 4.667 quilòmetres de Moscou, on a l’hivern es superen habitualment els -50ºC i on s’ha arribat fins a -67ºC. És el rècord absolut des de 1885, any en què van començar els registres. Imatges tèrmiques preses pel satèl·lit Sentinel indiquen que, en el Cercle Polar Àrtic, les temperatures a finals de juny de 2020 superen els 40ºC i pot ser que arribin als 45ºC.

Vivim a la Mediterrània. Carpats, Alps, Pirineus / Prepirineu, les serralades més al sud, són les més amenaçades, però també la Selva Negra, o les Ardenes estan molt afectades pel canvi climàtic: boscos vells, fora de rang climàtic. La NASA afirma que els focs donaran la volta al món.

Marc Castellnou és el màxim responsable del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF). Bomber, és analista de referència d’incendis forestals a tot el món i investigador dels focs que l’assolen. Vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo a la Ràdio Municipal de Terrassa. De les seves respostes, reflexions, sorgeix aquest text.

 

No estem lluitant contra els incendis. Ho fem contra una de les conseqüències del canvi climàtic

 

No estem lluitant contra els incendis. Ho fem contra una de les conseqüències del canvi climàtic. Estem davant de la sisena generació d’incendis. Són incendis sota la influència del canvi climàtic. Ja no és el ‘pyrocumulonimbus‘ capaç de generar una tempesta de foc. Hem après a combatre’l. El repte és superior. Incendis com els d’Austràlia són capaços d’esborrar del mapa un ecosistema global en tan sols una estació: una primavera, un hivern, un estiu. Aquests focs canvien no només el paisatge, també l’economia, la distribució de la societat, la qualitat de vida. Ho intuíem i sabíem que aquesta podia ser l’evolució. No esperàvem, però, que avancés tan de pressa.

Va tan de pressa que allò que pensàvem passaria d’aquí a deu anys, esdevé a l’any següent. No podem limitar el canvi climàtic a només un problema d’augment de la temperatura, el canvi climàtic és capaç de destruir un ecosistema sencer. Què passa? Tenim ecosistemes fora de rang. Van créixer en una altra època amb altres condicions climàtiques i ara no poden sobreviure en unes condicions totalment diferents. El foc, llavors, destrueix un ecosistema dèbil, no adaptat al clima actual. Davant la rapidesa de l’avanç del canvi climàtic, els ecosistemes no poden adaptar-se.

El foc és una pertorbació de renovació: genera paisatges diferents. La societat havia escollit preservar el territori pel seu valor econòmic i sentimental, no volien que res canviés. Aquest és el problema: el dia després de les flames. El món que hi havia va marxar per no tornar. Ja és un món diferent al que hi va haver, que afecta les persones i a la biodiversitat en general. I ho canvia tot pas a pas. Per metaadaptació i metaconservació. No acceptar el canvi, resistir-se, causa el drama del canvi sobtat. Com sempre, no acceptar la realitat et fa viure en un somni del que a la fi te’n despertes.

 

No es tracta de decidir si un territori cremarà o no. Ho farà. Només podem preveure, escollir, si cremarà amb una alta intensitat, de cop, o a baixa intensitat, canviant pas a pas

 

Els ecòlegs australians ens deien: no es tracta de decidir si un territori cremarà o no. Ho farà. Només podem preveure, escollir, si cremarà amb una alta intensitat, de cop, o a baixa intensitat, canviant pas a pas. El clima ha canviat i ha de canviar el paisatge, el territori on vivíem serà diferent.

Com la nostra capacitat de supervivència en l’ecosistema. L’amenaça no està lluny. A Portugal, el 2017, el foc va avançar entre 40 i 50 quilòmetres en un dia. A Austràlia s’han cremat 10 milions d’hectàrees en quatre mesos. A Portugal, 250.000 en una tarda. Mig milió en dia i mig. Els focs avancen a més de 7 o 8 km/h i els bombers no podem fer-ho a més de 3 km/h.

El 2019, sota l’impacte del foc de la Ribera d’Ebre a Catalunya, vam arribar als 51ºC. La situació va ser similar a la d’Austràlia. El vam resoldre perquè l’episodi, igual d’intens, va ser més curt, però sobretot perquè vam poder aprofitar un mosaic agrícola d’oliveres i vinyes. Ens van salvar els cultius. Sense el mosaic, el foc hauria estat devastador. Hem de gestionar el paisatge. Hem passat d’un 34% de massa forestal al 71%. S’ha doblat la superfície forestal i s’ha reduït l’agrícola a la meitat. La gestió forestal és molt escassa. El mosaic gairebé ha desaparegut.

Hem tractat el paisatge no com un sistema viu, sinó com un decorat que volem estàtic i això vol dir problemes. Si decideixes mantenir un sistema socioeconòmic i disposes d’un bon sistema d’extinció d’incendis, pot ser que puguis gestionar les incidències. Però si li afegeixes un canvi climàtic, perds el control. És el que ha passat al món els últims 30 anys.

Hem d’invertir en el territori. Necessitem diversitat d’ecosistemes. Un sector primari, una economia rural viva que afavoreixi el mosaic agrícola forestal, la diversitat. L’homogeneïtat afavoreix la propagació de foc. Cal conèixer els boscos, tenir una cultura forestal. No es tracta només de recuperar una economia rural, necessària, sinó al seu torn conèixer l’ecosistema forestal, perquè només així podrem diagnosticar el que passa i prendre les decisions correctes. No es tracta només de conservar la biodiversitat, sinó d’assegurar el futur de la nostra societat, perquè si perdem biodiversitat malgastem la capacitat de viure en el territori, de resistir els embats del canvi climàtic, dels incendis forestals. Cal mantenir i afavorir, un món rural viu i divers. Fent-ho, vacunem la societat contra aquest tipus de desastres.

 

Els incendis de baixa intensitat també són una vacuna contra els d’alta intensitat. Certs incendis ens són favorables. Hauríem d’aprendre a conviure amb ells

 

El primer missatge del desastre que s’acosta va ser a Xile, després a Portugal, a Califòrnia, fa poc a Bolívia / Amazones, fa menys a Austràlia, ara a Sibèria, al Cercle Polar Àrtic. Cada any és pitjor, perquè el planeta és més càlid. I els incendis, fins i tot amb menys energia, en disposar d’una atmosfera més calenta, són capaços d’evolucionar com abans no ho feien. I sorgeixen les tempestes de foc. Els incendis de baixa intensitat també són una vacuna contra els d’alta intensitat. Certs incendis ens són favorables. Hauríem d’aprendre a conviure amb ells.

Hem de replantejar-nos la cadena de valors amb la que prenem les decisions. La propietat privada és important, però també ho són els béns comuns que impacten a tota la població. Potser hàgim de sacrificar una casa per salvar-ne cinc. Que cremi una part del territori per salvar-ne molt més. No podem continuar defensant l’herència del passat perquè les condicions climàtiques han canviat. Tenim una oportunitat, si som conscients del que passa, de decidir, invertir, treballar. Demà podríem tenir un paisatge resistent al canvi climàtic. Les decisions que prenguem ara conformaran el paisatge del proper, però immediat, futur. Abans de res hauríem de considerar els interessos del conjunt de la població i no anteposar els individuals.

A Victòria del Sud, a Austràlia, van haver d’evacuar les ciutats perquè el foc arribava a les zones urbanes. Us imagineu una cosa semblant a Catalunya?

 

 

 

 

Publicacions relacionades
Comentaris
pingbacks / trackbacks

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies