La salut el Negoci de la Vida

Les privatitzacions són la principal arma de destrucció massiva que empren les elits i els seus executors –gran part dels polítics, no tots– contra la població i els seus drets socials.

Publicat a Catalunya Plural / Eldiario.es 30/5/14

“Quan els mecanismes de tutela dels drets han fallat, quan els mecanismes que haurien d’haver establert els poders públics han fallat, quan els mecanismes de resposta secundaris que haurien d’haver ofert tribunals i jutges han fallat, és la pròpia societat, són les afectades i els afectats, qui estableixen mecanismes d’autotutela de drets, acció fonamental de garantia de drets, especialment en un moment com aquest”. Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional a ‘La Plataforma’, documental.

Drets fonamentals i drets constitucionals

Marco Aparicio es referia al dret a l’habitatge però no tenim cap dubte que la sentència és aplicable al dret a la salut, dret reconegut a la Constitució però que no es considera dret fonamental, com tampoc ho és l’habitatge. Han de ser o no un dret fonamental el treball, l’alimentació, el medi ambient, l’educació, la sanitat, l’habitatge? I què hem de dir de la informació, l’aigua, les necessitats bàsiques… Ara no ho són, de fonamentals, tan sols són drets reconeguts en la Constitució però considerats en la pràctica com a secundaris, no obligatoris.

L’actual sistema polític no té cap interès en legislar en favor d’aquests drets. El Poder aspira – i treballa sense pausa ni compassió -, a convertir els drets constitucionals no fonamentals, drets per altra banda inalienables, en un negoci. No l’importa el futur, ni el nostre individual, ni el de la societat, ni el del planeta. Tan sols acumular. Acumular per despossessió. Sí, ens estan desposseint, ens estan plomant.

L’Organització Mundial de la Salut defineix la salut com l’estat de complert benestar físic, mental i social. Vol dir que no és tan sols un dret a satisfer a través de la sanitat, sinó que la negació o l’absència per inacció dels drets socials per a tothom – respirar, nodrir, sanar, aixoplugar, educar, treballar -, malmet la salut del conjunt de la població.

I crea desigualtats, diferències en el dret a la salut que són innecessàries i evitables a més a més de ser injustes. I morts prematures a gran escala. La pitjor epidèmia.

La salut pública doncs, depèn de la Política i és la política qui està atemptant contra la salut de totes. Perquè quan parlem de la salut ho estem fent de les condicions en què la gent creix, viu, treballa, envelleix i dels factors polítics, socials i econòmics que modelen aquestes condicions: la classe social, la procedència, el sexe, el treball, l’alimentació, el medi ambient, l’educació, l’habitatge, la sanitat…

A la sanitat: ‘Pagar per Viure’

Les privatitzacions són la principal arma de destrucció massiva que empren les elits i els seus executors –gran part dels polítics, no tots– contra la població i els seus drets socials. Privatitzar vol dir mercantilitzar, posar en el mercat. Transformar drets en mercaderia. Comerciar amb les persones: si vols viure, paga. En definitiva, ‘Pagar per Viure’.

Els privatitzadors volen convertir la sanitat  -el graó més evident per immediat en la lluita per la preservació de la vida-, en un negoci. I ho estan aconseguint!

Diu la Plataforma pel Dret a la Salut, la FAVVC i la CONFAVC en el seu darrer comunicat:

“Els responsables de Salut estan planejant tancar més llits d’hospitals, més quiròfans  i més Centres d’Atenció Primària (CAP) i durant més temps que en anys precedents,  amb l’excusa que a l’estiu baixa la demanda sanitària.

Diuen que ho fan per estalviar-se cèntims en el Sistema Públic, però, contràriament i com que les necessitats en salut continuen, passen més recursos públics als centres privats que fan negoci amb la salut. Aquest any 2014, formalment, el Servei Català de la Salut té el mateix pressupost que el 2013 però en realitat és menor, perquè s’hi ha de restar el dèficit generat que arrossega del 2013. Per si no fos prou dramàtic, es parla de noves retallades per abans de final d’any, de prop de 120 milions.

Aquesta situació se suma a la retallada sostinguda i repetitiva de pressupostos del Departament de Salut des del 2010. Recordem que al 2011 Salut tenia un pressupost de 9.874 milions d’euros i al 2013 en té un de 8.289 milions, és a dir, 1.585 milions menys, que representen un 16% de retallada en tres anys.

Hem de saber que mentre als hospitals públics propis de l’ICS i als concertats sense afany de lucre se’ls han retallat en aquests tres anys entre un 10% i un 15% els pressupostos, als hospitals concertats privats amb afany de lucre, com els tres de IDC/CAPIO (General de Catalunya, Sagrat Cor i Clínica de Sabadell), se’ls ha augmentat el concert de 71,1 milions a 127 milions, que suposa un augment del 78,6%.

Les llistes d’espera, en conseqüència, també s’agreujaran aquest estiu, cosa que comportarà més patiment, dolor, incapacitat i agreujament de les patologies. A la vegada que seguirà la derivació de pacients cap als centres privats amb afany de negoci, derivació finançada amb  els pressupostos públics.

Els ciutadans, titulars del “Sistema Públic”, estem cada cop més preocupats i indignats per la seva degradació, el seu futur i les repercussions sobre la nostra salut”

I exigeixen:

  • Que la sanitat sigui 100×100 pública, universal, de qualitat i gestionada públicament de manera transparent i amb participació de les persones que la utilitzen i en són propietàries.
  • Que funcioni al 100×100 de la seva capacitat. És a dir, sense llits, quiròfans, consultes i serveis tancats.
  • Que els diners públics es destinin al 100×100 a finançar centres públics i no a  centres privats que fan negoci amb la nostra salut.
  • Que durant l’estiu els centres i serveis sanitaris  funcionin al 100×100.
  • Que les llistes d’espera generades per les retallades no siguin l’excusa per derivar intervencions i proves a la privada.

El Negoci: ‘Draps Bruts’

A les nostres mans està, doncs, aconseguir que no es destrueixi la sanitat, evitar la seva privatització, defensar la titularitat ciutadana de tots els drets, impedir que se n’apoderi el Poder, que hi faci negoci, que corrompi, que ens menystingui. Ja no n’hi ha prou amb influir, ja no es tracta de convèncer el  Poder de la maldat que suposa privatitzar la sanitat i privatitzar els drets. El Poder no atén les raons de la majoria, tan sols persegueix els seus objectius: assegurar-se el domini, perpetuar-se, tenir el món – humans i recursos – a disposició i servei per fer negoci. I no n’hi ha prou amb resistir. Al Poder tant li fa les víctimes que deixi pel camí: quants menys siguem menys boques a alimentar, pensen.

Cal establir mecanismes d’autotutela de drets i garantir-los amb l’acció com ha fet la PAH. I com ho fan una pluralitat d’associacions de defensa de la sanitat abocades a confluir. És el moment de la societat, de la ciutadania organitzada, atrevida, que supera la por i exigeix, lluita, recupera i exerceix els seus drets, que són seus, no del Poder. És el moment de l’acció i la insubmissió. Moment de desobediència civil.

La defensa dels drets socials, la lluita per la Salut, ha de ser responsabilitat, objectiu i compromís de Totes.

Leave a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies