Entrevista a Catalunya Plural 17/3/2022:“Si no resolem el canvi climàtic, entrem al compte enrere de la nostra pròpia existència”

El documental dirigit pel periodista Pep Cabayol mostra que l’escalfament global no és a la cantonada, sinó que ja és aquí, en forma de calor, d’inundacions, de pandèmies, de gana, de refugiats climàtics i de noves amenaces a l’horitzó

El documental ‘50°C (Volum 1)’, dirigit pel periodista Pep Cabayol, parteix d’una sèrie de converses que es creuen i es complementen, per teixir un fil conductor que ens porta a comprendre el canvi climàtic. Les seves causes i conseqüències són abordades des de diferents perspectives, amb la voluntat de construir coneixement i generar consciència.

Els protagonistes dels debats són dones i homes de diferents àmbits científics que busquen explicar de manera senzilla, però sense obviar la complexitat, un dels temes més urgents a què s’enfronta la humanitat. I és que, si no actuem avui per frenar el canvi climàtic, les temperatures de Barcelona, ​​per exemple, podrien arribar als 50°C en el termini de, només, algunes dècades, segons indica l’investigador Francisco J. Doblas-Reyes al documental.

Entrevistem Pep Cabayol, el director i guionista del documental. Explica la crítica situació que estan vivint el planeta i la humanitat, i per què les conseqüències podrien agreujar-se molt abans del previst.

Per què els sembla vital parlar del canvi climàtic?

Perquè sinó ens morim. Si no parlem del canvi climàtic, no estem explicant com canvien les condicions del món on vivim, un món que estarà cada cop més contaminat pels gasos d’efecte hivernacle. A més, el clima de què gaudim deixarà de ser estable, per la qual cosa no sabrem exactament quin clima tindrem. Això afectarà els humans, i també tots els éssers vius que habiten la biosfera, i afectarà evidentment coses tan essencials com els aliments. Per això és crucial parlar del canvi climàtic. Perquè el resolem, o entrem al compte enrere de la nostra pròpia existència. És un suïcidi, potser no informat, però un suïcidi.

Quan va començar a percebre el canvi climàtic com una problemàtica digna de ser explicada?

Als anys seixanta ja existien informes sobre la importància del canvi climàtic. El Govern dels Estats Units tenia estudis de científics que parlaven de la importància del canvi climàtic, de l’escalfament global, i que calia resoldre’l. Des de llavors fins aquí estem pensant com resoldre el problema.

Quin missatge vol llençar amb aquest documental?

L’única cosa que hem buscat amb aquest documental és que la gent n’estigui informada. Hem procurat posar a l’abast de tothom la majoria dels problemes que estem vivint. Per exemple, ara ens estem acostant a una nova crisi que afectarà el món i el sistema alimentari. Quan vam rodar el documental nou mesos enrere, ja podíem observar que s’aveïnava una escassetat d’aliments, de continuar pel camí que portàvem. I aleshores encara no estàvem parlant ni de la crisi energètica, ni de la guerra d’Ucraïna. Tanmateix, ja apuntava que aquesta crisi alimentària venia com a conseqüència del canvi climàtic: per les sequeres, per l’absència d’aigua i per com estaven canviant les condicions productives del sòl com a conseqüència de la mà de l’home, de l’agricultura industrial, de la degradació dels sòls, dels cultius extensius, de la manca de cures dels mateixos sòls i del planeta.

Quina visió té del futur?

Si lluitem contra el canvi climàtic a través de la producció de documentals és perquè volem tenir esperança. Esperança que realment es produeixi un canvi a la major part de la població, que permeti variar les condicions en què estem vivint, que permeti entendre que no podem continuar cremant gasos d’efecte hivernacle, que permeti entendre que de continuar escalfant-se l’atmosfera, tindrem escassetat d’aigua i d’aliments. A més, tots els éssers que habiten la biosfera tindrem molts problemes, el clima serà inestable, morirà molta gent per causa de catàstrofes, com les inundacions, sequeres persistents, etcètera.

En certa manera, l’esperança va ser el motor del documental. Cal posar la informació a l’abast de tothom perquè pressionin els governs i els poders econòmics perquè canviïn les seves polítiques. Aquesta és l’esperança. Com a contrapartida, si no es fa res, hi haurà col·lapse. Jo crec que val la pena lluitar per evitar-ho, o gestionar el col·lapse de forma ordenada, assegurant que, passi el que passi, els drets essencials de les persones estaran atesos, i, a més, que respectem un concepte clau: posar la vida a el centre. Un principi que és la base de l’economia feminista, en el sentit que la vida és el més important i l’hem d’atendre com a tal.

Entrem als anys decisius?

Doncs sí, estem a un màxim de 10 o 12 anys que s’iniciï un canvi climàtic irreversible, i estem a menys de 30 anys que segur sigui irreversible. Les crisis estan relacionades: econòmica, energètica, pandèmia, alimentària. Són interdependents i es retroalimenten. Això ens diu que, si no actuem contra tots aquests factors de forma concreta, no tindrem més oportunitats. En menys de dos mesos estarem davant d’una crisi que, goso dir, no l’han vist mai els menors de 60 anys. Començarem a veure com falten gra, oli, molts aliments, que són un reflex de totes aquestes crisis sumades.

El documental és de lliure accés i ja es troba disponible al canal de YouTube de Sicom. També es realitzaran algunes projeccions a sales de cinema, museus i centres culturals, els horaris i les locacions dels quals es troben anunciats a la pàgina web sicom.cat.

Leave a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies