El ‘capitalisme verd’ i les seves paradoxes. A Catalunya Plural 23/1/2021

Josep Cabayol

Clima i pandèmia: la suma d’emergències (2)

És possible el neocapitalisme que proposa la Unió Europea o és una disfressa, un camuflatge de les veritables intencions que amaga, tot aprofitant l’auge del Green New Deal? Apuntem unes possibles respostes

Davant d’un diagnòstic cada cop menys rebatible, davant la possibilitat que acabi sent públic i notori que les energies fòssils et donaven futur, però ara te’l prenen, els poders econòmics, polítics, socials europeus, i els que acompanyen Joe Biden, decidiren, per recuperar la iniciativa i donar resposta a les inquietuds de la ciutadania, formular una proposta de somni, el European Green New Deal.

Una nova forma de capitalisme no ‘perjudicial’, que es ven com a ecològic i en el qual es dóna com a fet que es podrà aconseguir la neutralitat d’emissions substituint progressivament les energies fòssils per renovables (baixes en carboni). Ens preguntem, però, és possible aquesta mena de neocapitalisme que proposa la UE, o és una disfressa, un camuflatge de les veritables intencions que amaga tot aprofitant l’auge del Green New Deal?

Què diuen les dades

En general, associem les energies renovables a l’obtenció d’energia ambientalment sostenible. Però ho són?

Europa fa servir el 20% de les matèries primeres que produeix el món, de les quals només el 3% obté en el seu propi territori. En altres paraules, ara mateix té pel cap baix, un dèficit del 17% de recursos que, en conseqüència, ha d’importar. Aleshores, si vol fabricar plaques solars, aerogeneradors, acumuladors d’energia, cotxes elèctrics i altres ‘necessitats’ per fer realitat el ‘somni verd’, donada la insuficiència manifesta de recursos, necessitarà més materials, minerals i energia, que també haurà d’anar a buscar fora.

Situem-nos a nivell global i emprem dades tan ‘oficials’ com són les del Banc Mundial (BM). L’11 de maig de 2020 el BM publicava l’informe “Minerals for ClimateAction: The Mineral Intensity of theCleanEnergyTransition”. S’hi descriu què cal per aconseguir la transició energètica, i es detalla quant s’hauria d’augmentar la producció. Fan falta, s’afirma, 3.000 milions de tones de minerals i metalls estratègics: coure, níquel, cobalt, liti, crom, molibdè, grafit, alumini, indi, ferro, plom, manganès, neodimi, plata, titani, vanadi, zenc – per desplegar la transició: eòlica, solar, geotèrmica.

La producció de grafit, cobalt i liti – essencials per a l’emmagatzematge – hauria d’augmentar d’un 500% fins a 2050 per fer front a la demanda de materials per a les tecnologies energètiques ‘netes’ que evitessin l’augment de 2ºC de la temperatura mitjana de la biosfera. Preguntem-nos en aquest punt, quina quantitat seria necessària si ens proposéssim en el mateix temps, abans de 2050, evitar l’augment d’un grau i mig. Serien molt més materials i minerals, i energia, perquè caldria construir moltes més eines renovables per substituir més de pressa les fòssils.

I no serien prou, perquè hi ha altres inconvenients que contradiuen els arguments que sustenten el capitalisme verd. Primer, que per manipular metalls i minerals per fabricar plaques solars, aerogeneradors, acumuladors d’energia renovables, etc., caldrà emprar en una primer fase, que serà llarga, energies fòssils (d’on traurem l’energia si no?) que deterioraran els ecosistemes i agreujaran l’escalfament i la contaminació. Segon, que la seva taxa de retorn energètic (TRE – EROI) és més baixa, és a dir, que per obtenir una quantitat determinada d’energia, cal invertir moltes més unitats d’energia renovable en el procés de producció que no pas si emprem de fòssils: el rendiment amb fòssils és molt més alt que en renovables. Tercer, que les renovables depenen de les condicions meteorològiques. Si no es vol perdre part de la producció i poder emprar els excedents quan no hi hagi sol, vent, caldrà emmagatzemar l’energia emprant sistemes – bateries, hidrogen, piles de combustible… – que també s’hauran de fabricar i necessitaran l’extracció i manipulació de metalls i minerals. I quart, que és impossible electrificar tota l’economia perquè no totes les activitats es poden connectar físicament a les centrals productores, com és obvi. Quin és el percentatge màxim que pot aportar l’electricitat al mix energètic global? Quina quantitat de l’energia consumida ara mateix es pot produir amb renovables? Argumenta Antonio Turiel, investigador a l’Institut de Ciències del Mar, doctor en física teòrica i autor del prestigiós bloc ‘The Oil Crash: “Les renovables tenen límits. Quan un analitza amb cura quin és el potencial màxim que ens pot donar la hidroelèctrica, l’eòlica o la solar, es troba que tan sols es pot produir al voltant del 30% del total de l’energia que avui s’està consumint en el món. En el cas dels biocombustibles de primera generació, encara que féssim servir tots els camps del planeta per produir cereals destinats a la seva producció, només aconseguiríem generar 15 milions de barrils diaris. És una xifra pobra, si tenim en compte que ara mateix estem consumint una mitjana de 95 milions diaris”.

Ergo, ens agradi o no, la transició a les renovables implica decreixement energètic i, en conseqüència, la fi del creixement que és imprescindible per la perdurabilitat del capitalisme.

El problema és global i els drets també

Amb aquestes dades a la vista, és evident que la UE, per fer front a la transició a les energies baixes en carboni, haurà d’anar a buscar fora de les fronteres comunitàries encara molts més ‘recursos’ que fins ara, tot i que es proposi reactivar velles mines abandonades (també a Espanya se’n reobren cercant minerals/metalls estratègics i energia). Salta a la vista, doncs, que la UE es veurà obligada a augmentar el diferencial de dependència més enllà del 17%. Així doncs, per avaluar si de debò són verdes les polítiques proposades per la UE, caldrà saber, primer, a quin nivell arribarà el dèficit de minerals i metalls (i energia) i si serà suportable; i segon, amb quina petjada ecològica, amb quines condicions es volen obtenir els recursos, amb quines conseqüències socials? Respectant les comunitats amb igualtat/equitat, afavorint la governança dels pobles enfocada a la justícia climàtica, sense discriminacions ni racisme, o com s’ha fet fins ara, a base d’extractivisme, especulació, empobriment, discriminació, racisme, guerres i necropolítiques genocides?

Per ser verd, ni escalfar ni contaminar, no n’hi ha prou amb cercar la neutralitat d’emissions a Europa, sinó que cal que l’energia i materials que s’importen no duguin a l’esquena una motxilla d’emissions i contaminació (externalització de la producció comptabilitzant les conseqüències del consum a països tercers), camuflant la petjada. Sense oblidar, a més a més, que aquests minerals/metalls imprescindibles per a les tecnologies baixes en carboni, a més d’estar sotmesos a l’especulació de les transnacionals (reducció de l’oferta / volatilitat de preus) i a les consegüents repercussions geopolítiques, la seva extracció (mineria intensiva) comporta importants danys ambientals i greus seqüeles socials.

Renovables discriminatòries

El 23 de novembre del 2020, EnvironmentalResearch publicava un estudi de la Universitat McGill del Canadà i de l’ICTA-UAB, encapçalat per LeahTemper, i en el qual hi participa Joan Martínez Alier, un dels investigadors catalans de més prestigi mundial. L’estudi mapeja 649 casos de moviments socials de resistència associats a projectes tant de combustibles fòssils com d’energia verda. Moviments que configuren els futurs climàtics: un mapatge sistemàtic de les protestes contra projectes de combustibles fòssils (FF) i energia baixa en carboni (LCE).

L’article científic arriba a aquestes conclusions: “L’evidència posa de manifest que els projectes de baix consum de carboni, energies renovables i mitigació són gairebé tan conflictius com els projectes FF (el 30% dels conflictes FF i el 26% dels projectes LCE són d’alta intensitat) i que ambdós tipus de projectes afecten especialment grups vulnerables, com ara les comunitats rurals i pobles indígenes (els pobles indígenes participen en el 58% dels casos analitzats).

Entre els projectes d’energia baixa en carboni (LCE), es va trobar que l’energia hidràulica era especialment perjudicial per al medi ambient i per a la societat, conduint al desplaçament massiu i a la transformació a gran escala dels ecosistemes. Els incidents de repressió o violència contra manifestants i defensors de la terra es van produir en un terç dels casos, amb respostes violentes més freqüents en conflictes hidroelèctrics, biomassa, oleoductes i extracció de carbó. El 10% de tots els casos van implicar l’assassinat d’activistes. Els projectes d’energia renovable eòlica, solar i geotèrmica van ser els menys conflictius i van comportar nivells de repressió més baixos que altres projectes”.

“Trobem – explica l’informe – que els moviments estan impulsats per múltiples preocupacions, el canvi climàtic entre elles, i les seves reivindicacions i objectius inclouen la localització, la participació democràtica, les cadenes energètiques més curtes, l’antiracisme, la governança enfocada a la justícia climàtica i el lideratge indígena”. Mitjançant els conflictes, les comunitats pretenen informar de manera significativa del règim energètic que ve. Atendre aquestes demandes és essencial per guiar la transició no només cap a un futur resistent al clima, baix en carboni i orientat a la suficiència energètica, sinó també cap a un sistema de governança global més just per als béns comuns de l’atmosfera.

“Cal redistribuir la riquesa, fomentar l’equitat”

Les renovables no són, doncs, tan ‘verdes’ com pressuposàvem. Tampoc en el món ric en general, ni a casa nostra en particular. Les polítiques climàtiques estan augmentant les desigualtats i afavorint la despossessió tot suposant la transferència més gran de diners que mai s’ha vist des dels més pobres cap als més rics. [Climate change damages US economy, increases inequality]

En aquest sentit, un estudi de Thomas Wiedmann (UNSW Sydney School of Civil and Environmental Engineering), de Manfred Lenzen (Universitat de Sydney School of Physics), de Lorenz T. Keysser (‘ETH Zürich’ Department of Environmental Systems Science) i de Julia K. Steinberger (Leeds University’ s School of EarthandEnvironment) conclou que els ciutadans més rics del món són els responsables de la major part dels impactes ambientals. Qualsevol transició només serà efectiva amb grans canvis en els estils de vida. No obstant això, l’imperatiu estructural del creixement de l’economia sistèmica, inciten a l’expansió del consum de les societats, economies i cultures existents i inhibeixen el canvi social necessari.

La humanitat necessita reconsiderar el paper de l’economia orientada al creixement, el paradigma del consum – que no pot separar-se dels impactes ambientals, encara que els consumidors tinguin poc control sobre les decisions que perjudiquen el medi ambient – i del creixement econòmic.

[Advertència dels científics sobre la riquesa]

Si de veritat es pretén que la transformació energètica tingui futur i no sigui rebutjada per discriminatòria, és ineludible evitar l’augment de les desigualtats, eliminar els privilegis verds, millor dit, tots els privilegis, i pensar com viure d’una altra manera. És el que es vol de veritat, o només són paraules, llenguatge, propaganda?

Publicacions relacionades
Mostra 3 comentaris
pingbacks / trackbacks

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Extreme Porn - Surprise Porn - Anal Sex - Arab Porn - Japanese Porn - Desi Porn - Homemade Porn - Amateur Porn - Asian Porn - Hentai Porn
Uncensored Porn - Hardcore Porn - MILF Porn - Hot Mom Porn - Threesome Porn - 3some Porn - Interracial Porn - Share Wife Porn - Hairy Porn - Group Sex
Big Cock Porn - Chubby Porn - Casting Porn - Tight Pussy Porn - Hot Mom Porn - Anal Porn - Compilation Porn - Lesbian Porn - Femdom Porn - Deepthroat Porn
Teen Porn - Cum Inside Porn - Big Tits Porn - Hard Fuck Porn - Massage Porn - Lingerie Porn - Voyeur Porn - Ebony Porn - Beauty Porn - Orgasm Porn
Real Porn - BDSM Porn - POV (Point Of View) Porn - Young Porn - Doggystyle Porn - Handjob Porn - Fantasy Porn - Latina Porn - Dildo Porn - Stockings Porn - Perverted Porn
porno bonjour videos x pornhup sexo gratis videos pornos sexo duro porno gratis videos porno guarras porno casero