Com fer la (molt urgent) ‘transició energètica’, amb Neus Casajuana (REVO) #AvuiSortimRàdio4 4/11/2021

Conversem amb Neus Casajuana presidenta de ‘Revo, Prosperitat Sostenible‘, a l’espai d’Emergència Climàtica del programa Avui sortim, a Ràdio 4, preguntant-se com fer la (molt urgent) transició energètica, tema de les jornades que ha organitzat aquesta entitat per analitzar com reduir el consum energètic.

Showing 2 comments
  • xavier
    Respon

    Hola, Josep

    He escoltat l’audio sobre «Com fer la (molt urgent) ‘transició energètica’, amb la Neus Casajuana (REVO)». L’he trobat molt interessant, però tanmateix trobo que hi ha algunes qüestions que m’agradaria comentar més enllà de les limitacions tècniques de les renovables i el conflicte del que es parlava de xoc d’interessos entre territoris i si determinades posicions es cataloguen de NIMBYS.

    La primera qüestió és que no fem més que parlar de «transició energètica» però la realitat és que no estem fent cap transició. Les energies fòssils continuen donant compte del major pes dins del consum energètic i les energies renovables s’hi afegeixen i complementen dins del marc del creixement continu, tal i com mostren les dades de l’Agència Internacional de l’Energia i altres estudis. No hi ha substitució hi ha addicció.

    Dintre del marc de la lògica de creixement econòmic i l’acumulació de capital, les renovables no juguen més que aquest paper. I, des del meu punt de vista personal, en aquesta qüestió no només és problemàtic el conflicte que destaqueu amb el monopoli energètic, sinó també i molt sovint dintre del discurs que impera i domina les mateixes comunitats energètiques. Perquè si bé és cert que es parla molt de reduir el consum energètic, en realitat no es computa de forma real els impactes ecològics i socials de les estratègies d’autoproducció i consum ni la seva taxa de retorn energètic. Penso que això evita fer una reflexió crítica sobre els estils de vida de classe mitjana que va més enllà de les possibilitats materials efectives de posar plaques i adquirir diferents «andròmines elèctriques».

    La segona qüestió té a veure amb un problema que trobo al relat que centra l’atenció sobre la crisis socio-ecològica en els temes energètics. No vull ser mal interpretat, lluny de mi està treure-li importància o no entendre que és un aspecte transversal i clau com a pre-condició del conjunt de l’activitat socio-econòmica i humana; tanmateix, el cert és que aquesta visió «peca», des del meu humil punt de vista, d’un exacerbat antropocentrisme que afina molt quan vol analitzar les implicacions respecte les punyents qüestions socials -particularment la desigualtat, essent menys afortunat, quan enunciï de passada els problemes relacionats amb la destrucció de la biodiversitat, l’extinció massiva d’espècies i la degradació i pèrdua d’ecosistemes.

    Aquest és un tema problemàtic perquè difícilment es podrà aconseguir major «resiliència» (o un «bon escenari de col·lapse») sense parar atenció a la màxima conservació de biodiversitat i amb una radical transformació de la nostra relació amb tota la resta del que es viu. Això implica reduir al màxim l’actual pressió antròpica, quelcom que també afecta al procés de «producció», «establiment», etc de les «energies renovables». És molt segur que coneixes aquest dos treballs entre molt altres que s’han publicat recentment sobre l’impacte de les renovables sobre la biodiversitat: https://www.nature.com/articles/s41467-020-17928-5, https://theconversation.com/los-riesgos-de-la-energia-eolica-para-los-ecosistemas-marinos-161303
    La conclusió del primer treball és «brutal»: Sense una «planificació estratègica» l’impacte sobre la biodiversitat de la mineria necessària per dur a terme els plans projectats de transició energètica seria superior al que tindria el canvi climàtic sobre aquesta si no es fessin. Al meu entendre, aquesta qüestió no és gens petita i cal tenir-la en compte quan es parla d’altres temes fonamentals com l’alimentació o la preservació dels ecosistemes i els paisatges.

    Així, és certa la urgència en fer la transició energètica, com, afirma la Neus Casajuana, però també és cert que em sembla que pel camí, sovint, oblidem que no estem sols en el planeta, que una part essencial de la crisis socio-ecològica passa per qüestionar la nostra centralitat i les nostres ànsies de domini i control, d’amollar el planeta als nostres desitjos i necessitats quan som una part més (i amb responsabilitats afegides) en mig de la trama de la vida que estem destruint a marxes accelerades. Per això no penso que enforteixi l’argumentari a favor de les renovables dir que «ens hem d’acostumar als molins com ens vam acostumar a les autopistes». De quin mon em parles, d’un que es dedica a «industrialitzar les muntanyes i els mars», repetim la història, on acaba la meva responsabilitat, què abraça la meva «comunitat»?. Aquest seria un tema llarg, que lligaria aspectes materials i espirituals que han treballat amb major profunditat altres persones.

    La tercera qüestió mira cap al futur. En el supòsit que encara no haguem col·lapsat de la pitjor manera, que algun dels molts punts de capgirell ens hagi fet la vida impossible a nosaltres i a la resta d’espècies de la terra i que haguem fet la «transició a les renovables», la pregunta és: com es pensa fer la «transició de la transició a les renovables». Fins ara, dit a boc gros, un barril de petroli un panell solar; quan no siguin les fòssils, com farem la transició de sistemes de captació no renovables, complexos pel que fa a la seva extracció, disposició, manteniment i producció?, no estem confiant massa en un pla basat en unes tecnologies massa complexes?, no tenim ja en el present problemes per aquesta dependència fòssil de les renovables?, no implica això una lectura més crítica del «100%» elèctric i un «100%» elèctric amb aquestes fonts d’energia…No es cau al final en el mateix tecnolatrisme del que s’acusa justament al «business as usual».

    Disculpa la llargada i si no he estat capaç de fer-me entendre.

  • xavier
    Respon

    Disculpa l’error l’ngüístic, no és “addicció” sinó que “s’afegeixen” dintre de la lògica de créixer més.

Respon a xavier Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies