El FCB i la Qatar Foundation: tot si val per anar guanyant?

Tenim cap dret a qüestionar en temps de crisi, si els diners que alimenten una entitat, són nets o bruts?

Joan Laporta va prendre, probablement sense saber-ho, dues de les decisions més transcendentals en la història del Barça: UNICEF i Pep Guardiola. Adoptar-les ha suposat confirmar que el FC Barcelona es “més que un club” i ser el dominador ideològic del futbol mundial, associant a la imatge de la entitat una idea menystinguda pel pensament econòmic dominant: cercar la victòria sense renunciar a ser solidari, altruista, generós, treballar en equip, respectar l’adversari, crear escola i convèncer democràticament en lloc de imposar. Tot plegat ha significat que el Barça hagi consolidat el seu paper a la història del futbol i que ho hagi fet no només amb els èxits, sinó també amb el model. I és el model allò que està en joc si la Qatar Foundation continua associant-se al Futbol Club Barcelona.

El Reial Madrid, el negatiu de l’existència blaugrana, ha optat per un camí radicalment contrari. Va decidir per aclamació, la tornada de Florentino Pérez. Triar Florentino no es innocu. La imatge de Pérez està vinculada a una empresa, ACS, que ha forjat els seus èxits en els camps de la bombolla immobiliària i l’especulació. En reprendre la presidència, Florentino va anunciar dos objectius bàsics: recuperar la primacia econòmica i guanyar. Per aconseguir-ho, va pensar, tot si val i no importa que a la samarreta es proposi la pràctica de una idea tan injusta i insolidària, com el joc. Futbolísticament ha optat per Mourinho, la concreció humana de valors interessats i poc altruistes: l’èxit per sobre de la ètica, els guanys com a finalitat, la victòria com a imposició del poder.

El Barça va presentar els acords amb la Qatar Foundation, assegurant que era la manera de consolidar el model de club. Diu el president Rosell que sense els diners de l’emirat, el Barça s’hauria de replantejar la seva grandària: millor plantilla, tècnic, futbol formatiu, club poliesportiu del món. Decréixer en definitiva. Tan greu seria? Al cap i a la fi tothom haurà de decréixer per causa de la crisi. Tal vegada seria fins i tot bo, prendre la iniciativa i planificar el decreixement.

Però la grandària, la dimensió real del Barça, es pot mesurar tan sols en termes productius? El Barça és una idea atípica associada a persones amb valors que perviuen per sobre dels èxits, dels fracassos i del temps. El Barça vol ser un imperi bondadós, que empra el “soft power”, que malda perquè els demés acceptin la seva idea, però que vol aconseguir-ho a través de la cultura i el pensament, no de la coerció i la imposició.

La Qatar Foundation no és una fundació privada, és Qatar. Res en aquest emirat escapa al control i a la propietat del dictador i les elits que l’acompanyen. Qatar és allò que li permet la riquesa, no la història ni els mèrits. Els diners que rep el Barça són propietat del xeic, que és qui autoritza la transacció econòmica. I són per vincular l’ànima del club a la de Qatar, per comprar imatge, per comprar valors, per ser vistos una mica millor. És un bon negoci rebre 165 milions de euros a canvi de portar un dictador a la samarreta durant 5 anys? Per Qatar segur que sí donat que tan sols pot perdre uns diners que li sobren i guanyar una imatge que no té.

I pel Barça? El patrimoni d’una entitat no està conformat només pel preu en valor de mercat dels bens materials que posseeix sinó que s’hi ha d’afegir el valor de la marca. Rosell en permetre publicitat a la samarreta no ven patrimoni material, però si de marca. I la qüestió rau en saber si aquest valor es deteriora o no, amb la imatge d’una dictadura al pit.

Ens preguntem si en pactar un acord basat en la imatge, els diners i els valors, es produeixen dos processos de transferència com si parléssim de termodinàmica: el Barça cedeix imatge a canvi de diners i Qatar paga diners per guanyar imatge. Es pot usar aquest criteri en la comunicació i la política? Perdrà credibilitat el Barça quan es parli negativament de Qatar? Són compensables els valors negatius?

El valor del Barça està configurat pel temps i el treball social esmerçat per a construir una idea. Amb UNICEF al pit, el tarannà humil i democràtic, l’esforç, el respecte, la solidaritat, l’altruisme, s’ha construït un club que sent guanyador, topa amb els estereotips econòmics enaltits pels causants de la crisi. Si s’opta pels diners per sobre dels valors, destruirem aquest arquetip. Ja no serem més que un club. Serem com el Madrid. Això sí, rics durant cinc anys. I després? Doncs probablement, perduda la riquesa del patrimoni moral, res impedirà esdevenir societat anònima.

Leave a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies